Nova Conca

16/07/2017

Col·laborador de ‘Nova Conca’ i autor del llibre ‘La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica’.

El llibre de Jaume Campàs contribueix a aprofundir en alguns aspectes que ens poden ajudar a entendre millor les circumstàncies històriques emmarcades en un període concret, que fins ara han estat oblidades de la comarca d’Osona, i del carlisme català en general.

Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre, ‘La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica’?

La necessitat de deixar palesa una acció del carlisme renovat, i que hi hagueren dos ajuntaments que no pertanyien a CDC a les primeres eleccions dels ajuntaments democràtics del 1979. A Sant Pere de Torelló l’alcalde fou del Partit Carlí de Catalunya. I a Centelles la candidatura fou d’independents, sota el suport del Partit Carlí de Catalunya i de Convergència; aquests havien renunciat la seva participació amb militància i sigles.

Què el porta a interessar-se per la figura de Pere Rierola Prat?

La seva coherència, tenacitat, home íntegre i de fermes conviccions al servei de les persones i la comunitat. Un carlí avançat al seu temps, un gran lluitador per aconseguir les fites, dins els valors d’honradesa, respecte i honestedat. Una persona acceptada tant per dretes com per esquerres.

Quina ha estat la seva vinculació, per als qui no el coneguin, amb el carlisme?

Fins al 2014 de militant del Partit Carlí de Catalunya; a causa de discrepàncies personals, ideològiques i de praxi, el vaig deixar. Per estar en una formació política es necessiten ganes, empenta i ser polític amb mà esquerra.

A aquestes alçades un servidor estava molt lluny de tot plegat.

Què creu que ha portat a la lenta i pràctica desaparició del carlisme català de la vida política?

El terrorisme d’estat propiciat el 1976 en els fets de Montejurra: un magnicidi en tota regla. La no legalització del partit, i el no poder participar a les primeres eleccions del 1977. L’interès d’alguns partits que es dilatés la seva vida. El seu programa avançat del socialisme autogestionari en democràcia que alguns carlins no acceptaren. Aquesta última, si el partit hagués tingut representació el 1977, de la resta res hauria passat.

El Partit Carlí de Catalunya va estar en tot moment al costat de la democràcia i les llibertats del país. La vinculació del carlisme tradicionalista amb la dictadura va fer confondre molta gent?

L’amnistia de 1977 obligà a viure víctimes i botxins. Els assassinats de Montejurra hagueren de passar 24 anys perquè se’ls reconegués víctimes del terrorisme. Això fa suposar que el postfranquisme estava ben viu i no hi tenia cap interès, que el carlisme renovat sobrevisqués els embats del terrorisme d’estat. Aquest postfranquisme, deixar que es mantinguessin vells partits, tot i tenir-ne el Partit Carlí la patent. I això deteriorava la seva imatge. Per altra banda altres forces no volien de cap de les maneres que Partit Carlí agafés volada, com tenia abans dels fets de 1976.

Si el carlisme fos avui dia majoritari, el nostre país hauria trobat una sortida a la qüestió nacional?

En el passat els primers independentistes foren els carlins, perquè defensaven la terra que els havia vist créixer. La seva història marca una defensa a ultrança dels drets dels pobles. Cal suposar que Catalunya ja faria temps que hauria trobat la recuperació dels seus drets històrics i de la seva personalitat política, cultural i històrica.

Finalment, vostè és col·laborador del nostre setmanari, però per a qui no el conegui, qui és i a què es dedica actualment, Jaume Campàs?

Professor jubilat d’ESO; diplomat en Ciències Humanes per UB, i llicenciat en Geografia i Història per la UAB, lluny ara de la política de partit. Em dedico escriure i a la recerca històrica. I a defensar els drets dels pobles i de les persones, i sobretot del nostre poble.

A banda, la feina de l’horta i trescar per les muntanyes em captiva.

Anuncios