2003-carles-fontsere

Núvol

14/09/2016

Ignasi Moreta

La celebració del centenari de Carles Fontserè està generant debat sobre aquesta figura controvertida, incòmoda i incorrecta. L’any 2001, aprofitant l’amistat de Fontserè amb la meva família (el meu avi matern Francesc Tusquets i el primer Fontserè van compartir de joves l’afiliació al carlisme), vaig entrevistar el cartellista. L’entrevista em va servir com a treball universitari dins una assignatura d’història de l’art català impartida per Josep Bracons, que em va animar a publicar-la. Ho vaig fer a la Revista de Catalunya, nova etapa núm. 173 (maig 2002), p. 27-45. M’ha semblat oportú recuperar aquell text restituint-hi alguns fragments que aleshores la redacció de la Revista de Catalunya va preferir ometre.

Ignasi Moreta: De jove tu formaves part del Requetè. És evident que la influència paterna devia jugar un fort paper en la teva ideologia juvenil però, prescindint d’aquesta influència, ¿què hi veies als quinze-setze anys en les files dels carlins?

Carles Fontserè: Els carlins eren representatius de la terra. Jo encara respecto molt el carlisme anterior al franquisme. Encara hi ha coses del carlisme que la mateixa Generalitat d’avui no ha aconseguit.

Ignasi Moreta: ¿Per exemple?

Carles Fontserè: Per exemple la independència de les regions o el fet que el rei d’Espanya a Catalunya ha de regnar com a comte de Barcelona. Avui, el rei d’Espanya regna independentment del consentiment dels seus súbdits. Pel carlisme, un rei no podia ser rei de Catalunya si no jurava les llibertats de Catalunya. A més, un rei només ho era a Catalunya com a comte de Barcelona. El rei ha de jurar les llibertats. Aquí el rei va jurar la Constitució actual però ja era rei abans. El rei va jurar els Principios Fundamentales del Movimiento perquè va ser nomenat per Franco. Fa una nova Constitució i la jura. Des del punt de vista jurídic el sistema espanyol actual no s’aguanta! S’aguanta perquè hi ha un ejército, una policia, una Guàrdia Civil… Carles Marx, que va ser corresponsal d’un diari anglès a Espanya, deia que el carlisme no era un moviment simplement reaccionari sinó que corresponia a una cosa del país, del poble. En canvi, el rei actual és rei perquè el Franco el va nomenar, i el Franco el va nomenar perquè va guanyar una guerra que va provocar centenars de milers de morts. El règim democràtic d’avui s’estableix sobre aquests centenars de milers de morts. El que passa és que els morts, quan n’hi ha un solament, és molt dramàtic: el pare, la mare, els fills, la nòvia, els amics… I quan n’hi ha cent mil és una xifra històrica! Cent mil morts no compten! Ara: un mort, que tothom coneix, etc., ui!, és un crim inadmissible!

Ignasi Moreta: «Humanista libertario».

Carles Fontserè: Llibertari en el sentit filosòfic de la paraula. Perquè, per exemple: el que es diu cristià tampoc no ho és en el sentit que quan li peguen en una galta en dóna l’altra. Els capellans, quan els cremes una església, no et diuen: «Ara crema’m l’altra.» Tanmateix, el cristianisme forma una moral, una forma de vida. Els qui, com jo mateix, no som creients en realitat, encara que només sigui per comparació —com que no som musulmans ni jueus…—, som cristians. La forma de vida, la tradició, la història…, són cristianes. El llibertarisme, doncs, és en un sentit més filosòfic que pràctic.

Ignasi Moreta: En un lloc del primer volum de les teves memòries dius que donaves conferències sobre l’origen de la religió, tema que llavors era un dels teus preferits. ¿L’home és una creació de Déu o Déu és una creació de l’home?

Carles Fontserè: Déu és una creació de l’home, no hi ha dubte. Ara: en el tema de l’educació sovint es confon l’assignatura de religió amb la catequesi catòlica. Són dues coses! Jo considero que Catalunya no s’explica sense una història del catolicisme. Per tant, la civilització actual europea és la història del cristianisme. Per tant, jo sóc partidari que existeixi l’assignatura de religió. El primer home que va tenir consciència d’un més enllà va ser un gran home. La religió ha estat una gran aportació. Jesús, per sobre dels dogmes, parla d’un humanisme cent per cent. La religió és una cosa que m’interessa molt i que respecto molt, però no com a dogma.

Anuncios